Experiment de Milgram

Els humans vivim una societat relativament piramidal, en la qual hi ha unes classes (determinades per la cultura, treball, temps d’oci, política, etc) més altes que altres.

Aquesta posició social ens fa tindre uns complexos cap a altres persones i tindre un tipus de relació diferent en uns que altres segons la posició que ocupen.

Quan tenim contacte amb una persona que es suposa que és superior a nosaltres o amb més poder ens sentim inferiors i entrem en un estat d’obediència.

Aquest estat d’obediència ha estat molt present durant el temps i en moments de la història importantíssim. Com es pot entendre que tot un país estigui d’acord en exterminar els jueus? O com una persona tira una bomba matant a milers de persones innocents? Doncs per l’obediència a una indicació d’humà ‘’superior’’. Quan tenim una persona superior que ens ordena alguna cosa agafant ell la responsabilitat dels actes, no dubtem en fer-ho.

Aquí us he penjat un vídeo d’un experiment anomenat ‘’Experiment de Milgran’’ que ens mostra aquest fet que acabo d’explicar. Aconsello veure’l perquè és interessantíssim i molt impactant d’allò que podem arribar a fer les persones si ens ho ordenen. El vídeo està dividit en 2 parts.

Què vos pareix? Impressionats? Deixeu els vostres comentaris!!

Influència de la societat en el cos. Vigorexia

Actualment, quasi tots els homes i dones busquen el cos perfecte. Però quin és el cos perfecte? Per què està determinat? Qui ho dicta? Fins on estaríem disposts a arribar per aconseguir-lo?

Podríem dir que allò ideal seria que nosaltres mateix dictarem quin és realment el cos perfecte, el que volem tindre ja que aquest aspecte és totalment subjectiu, el meu cos és meu i el vull moldejar al meu gust.
Actualment, per desgràcia no és així ja que existeixen uns estereotips que marquen les tendències dels cossos perfectes. I aquests estan determinats per la societat.
Un cos de dona perfecta és molt prim amb escassa grassa, mentre que el d’un home és musculat, hipertrofiat. Aquest fet pot portar a alguns problemes de salut tant de caràcter físic com psicològic.
Problemes físics perquè de voltes es busca al perfecció, es busca el més extrem possible, com aquell xic de 20 anys que es passa 3 hores al gimnàs diàriament i pren esteroides o la dona que fa 4 dietes per tractar d’aprimar més. Això no és salut.

I encara que paregui que els problemes físics siguin els més perjudicials penso que els problemes més grans i més difícils de corregir són els psicològics. Aquesta obsessió psicològica per aconseguir el cos perfecte s’anomena vigorexia o dismorfia muscular.
Aquesta malaltia es refereix a la inconformitat del nostre cos. Apareix principalment entre adolescents per la inseguretat característica de la edat, obliden la finalitat de l’exercici físic i en que adopten uns hàbits de vida no saludables, com l’ús d’esteroides. Apareix en persones amb l’autoestima baixa (por al què diran) , poca maduresa i introvertides, i que creuen que tenen poc atractiu en el sexe contrari pel seu aspecte físic.
Açò comporta que el cos ens controli a nosaltres mateix, de tal forma que per tal de millorar-lo perdem el cap i vivim per al cos. Açò introdueix un concepte: culte al cos, referit a la submissió al cos, al treball del cos per davant de tot, agenollat i nugat davant els estereotips socials.

No hi ha que perdre el cap i sempre s’ha de tindre clar que el cos pertany a nosaltres i que sentir-nos bé en nosaltres mateixos és més important per ser feliços que tindre un ’’cos danone’’. Ment sana in corpori sano.

Per més informació sobre la vigorexia us deixe aquest article i un vídeo informatiu:

Iatromecanicisme. Cos-màquina.

Per entendre què és això del cos-màquina explicat en classe, hi ha que entendre primerament el dualisme cos-ànima filosòfic que pretén separa el cos material de l'ànima intangible. L'ànima és allò que no es pot tocar ni veure ni percebre, però que és allò que ens fa raonar i prendre decisions. El cos és un material que no pensa ni raona, simplement actua d'una forma perquè ha sigut creat per fer coses d'unes formes determinades i no poden canviar-ho. I...aquesta definició de cos no és molt pareguda a la de màquina?
Per aquestes similituds (entre altres coses) s'ha comparat el cos, allò material i allunyat de la raó i el pensament, amb una màquina, ja que realitza unes funcions molt complexes per obtindre una finalitat. Aquesta comparació es pot veure molt bé en quan ens fiquem malalts, que és com si alguna peça del nostre perfecte engranatge que és el cos, ha deixar de funcionar correctament i hem de fer alguna cosa per què torni a funcionar correctament, tal i com fariem si ens s'averiara un cotxe.

Al llarg de la història molts científics importants han concebit el moviment corporal com una activitat mecànica, comparant el cos amb una màquina. D'aquesta concepció naix el moviment anomenat Iatromecanicisme, datat del s XVII. Aquest moviment el va fundar un fisiòleg, físic i matemàtic anomenat Giovanni Alfonso Borelli, que en les seues obres explica els moviments del cos, que funciona com una màquina. En la sua obra ''De motu animalium'' explica el moviment muscular mecànic, mencionant ja les fibres musculars.

Aquest moviment, ha sigut aplicat a la terapèutica de la mà de Fiedrich Hoffman que es va interessar per les capacitats curatives del moviment mecànic humà.

En conclusió, el cos ha sigut comparat i equiparat a les màquines al llarg de la història per la seua funcionalitat, naixent moviments com el iatromecanicisme que han sigut importants en molts d'àmbits i que es basen en aquesta comparació.

Presentació

Benvinguts al Blog ''La palabra y el movimiento'' de l'assignatura Educació del Moviment, del grau de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, on exposaré alguns temes que crec interessants relacionats amb allò que mencionem a classe així com alguna informació a banda de l'assignatura. Esperem que sigui una bona experiència que pugui servir per aprendre més sobre el moviment, l'educació i la relació que adopten.

A banda d'açò, intentaré penjar algunes opinions i articles d'actualitat sobre diferents temes que em semblin interessants que poden informar i culturitzar-nos un poc més.

El Blog estarà en català, la meua llengua materna i en la qual em senc més còmode escrivint.