Cuando hables, procura que tus palabras sean mejores que el silencio.

divendres, 25 de maig del 2012

PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT


Aquesta exposició ha naiscut d'una vesprada  que havia sentit parlar molt sobre l'educació i el tancament en la nostra facultat, així que informant-me vaig decidir fer un escrit en el qual expose algunes idees que crec importants.

La època que ens ha tocat viure és una època difícil en tots els sentits i més econòmica i socialment, en que degut a la mala planificació de bancs, polítics i demés personatges públics ens trobem en una situació de gran atur, gran deute públic i que hem de solucionar a nivell estatal i autonòmic.

El País Valencià té un deute de 62.500 milions d’euros i per solucionar-lo s’han realitzat molts tipus de retalls en varies institucions públiques i una de les més importants ha estat sobre l’educació pública. Alguns dels retalls han actuat sobre el salari dels professors, les subvencions (falta de subvenció des de fa 8 mesos dels instituts i col·legis públics), l’augment d’hores per afavorir l’acomiadament dels ‘’interinos’’ entre molts altres. En definitiva uns retalls en l’educació pública de 27 milions d’euros.
Per què ens fem una idea, cada una de les vegades que els bòlids de Formula One venen a recórrer el meravellós circuit valencià ens costa a tots 20 milions d’euros, sense comptar els milions i milions que ens ha costat construir el circuit ja que no oblidem que està pagat de les butxaques de tots nosaltres. A mi em ve al cap la imatge de l’ex president Camps i l’alcaldessa de València Rita Barberà passejant amb un Ferrari amb Fernando Alonso pel circuit valencià mentre uns  alumnes d’Almassora havien d’acudir amb mantes al seu institut.

Però centrant-nos en educació, i en la universitària, la Generalitat ha aprovat un augment de tasses del 20%. Un estudi de la UJI de Castelló ha publicat que l’increment mitjà dels estudiants de graus seran del 62,15% i el augment del màster del 197%.
 En algunes carreres, per exemple Farmàcia, Medicina o Fisioteràpia (aquest última cursada per mi mateix), la matrícula anual passarà de costar 1.342,57 euros a 2.176,94 euros. Respecte als másters la pujada ha sigut brutal situant els màsters de experimentalitat  1 en quasi 3.000.000 (abans estaven en quasi 1.000.000 euros) i els de màxima experimentalitat han triplicat el seu cost, arribant a quasi 10.000.000.

L’educació és una gran eixida per moltíssimes carreres i una de les més importants en la nostra mateixa, de fet personalment crec que és al que hem vull dedicar jo, i si no lluitem pel nostre futur i per una ensenyança pública nosaltres ningú ho farà ja que els màxims implicats som nosaltres mateixos.
Ja hi ha hagut mobilitzacions, tancaments i protestes i encara que alguns personatges públics com Edudardo García Serrano, destacat col·laborador del canal d’extrema dreta Intereconomia, conegut per insultar diguent ‘’zorra’’ i ‘’guarra’’ a la ex consellera catalana de Sanitat Marina Geli per impulsar una campanya d’educació sexual, critiqui les mobilitzacions diguent: "¿Se imaginan a estas tres luminarias de la cultura española, profesores de la pública española, a Miguel Unamuno, Antonio Machado y a Don José Ortega y Gasset con una cacerola, haciendo el payaso y el gilipollas en la calle? ¿Se imaginan a Miguel de Unamuno haciendo el tonto y con una pancarta con una sintaxis nefasta haciendo el idiota", hem de saber el que volem defensar i que ningun comentari fascista, enganyós i des qualificador ens llevi lluitar pel que considerem just i necessari, una educació pública a l’abast de tothom.


dijous, 24 de maig del 2012

AUTOAVALUACIÓ

Acabades les classes és l'hora de fer autoavaluació a partir de les preguntes proposades per Victor. La meua autoavaluació està esquematitzada amb les preguntes ja que m'ha paregut interessant separar-les:
-         
- Què he aprés?

He aprés el concepte de moviment vist des d’una altra perspectiva, he aprés que l’educació també pot veure’s des d’una altra forma que no sigui la tradicional. He aprés els diferents tipus de canvis. He aprés a funcionar un blog.
Però sobretot he aprés i encara que no està en el currículum de l’assignatura, a reflexionar més sobre les coses.
-          
- Que he fet per aprendre?

Anar a classe, intentar atendre i participar en classe. A més, actualitzar el blog amb informacions i continguts nous en relació (o no) a alguna  cosa que es donaven a classe i que, o bé per experiències personals o perquè m’interessava aprofundir.

- Que he fet per què els demés aprenguin?

He aportat noves informacions al blog que han estat a la disposició de tots i he fet reflexions a classe, intentant crear converses i contestar a preguntes.

-         -  De que m’ha servit el que he aprés, el que he fet per aprendre i el que he fet per què els demés aprenguin?

En general, m’ha servit per  reflexionar d’aspectes d’educació que pensava que eren ja normals i m’han demostrat que poden ser canviants. M’ha servit per poder aplicar-ho després.  He aprés a fer un altra forma d’educació. També m’ha servit per descobrir el món informàtic i una nova forma de connectar amb la gent.
A més, crec que l’assignatura m’ha servit per saber reflexionar sobre alguns aspectes i intentar fer-ho de forma correcta.



Aquesta autoavaluació és molt breu ja que per al que crec que m'ha ajudat l'assignatura és per adonarme'n de dos aspectes en mi mateix. 
Una és el plaer que hem produeix ensenyar. El plaer que significa que gràcies a tu i als teus coneixements algú altre pugui aprendre una cosa. Açò per a mi significa molt ja que una de les eixides més important de la carrera que estudio és l'educació i saber que t'agrada ensenyar m'aclareix una mica el meu futur.

L'altra potser és més important que la primera. Aquesta assignatura m'ha ensenyat a ser crític en moltes coses que pensava que no es podia ser. Per exemple en l'educació, on pensava que el mètode establert és el més correcte perquè és el que hi ha. M'ha ensenyat a ser crític en molts àmbits, inclús en mi mateix.
Aquest aspecte el considero molt important ja que solament s'avança millorant coses i per fer-ho s'ha de preguntar si el que s'està fent és el correcte i si és possible millorar.

Cal dir que aquesta entrada no significa el final d'aquest blog ja que intentaré seguir actualitzant-lo i donant informacions als lectors que em pareguen interessants. Gràcies a tots!


Us deixe una imatge de la classe de les caixes

dilluns, 14 de maig del 2012

IDEOLOGIES: IGUALITARISME


Una de les ideologies a discutir en classe era l’igualitarisme. Ajudant-me en el els textos de Devís Devís, J y Pérez Samaniego, V. (2009). La ética professional en la formación del profesorado de Educación Física, en Martínez Alvarez, L y Gómez, R (Eds): La educación física y el deporte en edad escolar. Un giro reflexivo. Buenos Aires (Argentina): Miño Dávila (pp. 105-123) i http://eusebiozamoraedmov.blogspot.com.es/2011/11/el-igualitarismo.html, crec que conec moltes característiques de l’igualitarisme i sabria enfocar-ho a diferents àmbits.

Igualitarisme com a definició, es refereix a el tracte igual de tots, ja que es basa en que tots som iguals i per tant hem de rebre el mateix tracte. Hi ha 3 orientacions principals del igualitarisme: igualtat del dret, de les oportunitats i igual respecte. Aquests aspectes estan correctament socialment parlant, ja que allò ideal seria que no hagueren mostres de desigualtats i tots fórem iguals.  Aquest aspecte és molt difícil en una societat com l’actual, on els estereotips i les etiquetes socials són molt abundants. Quan es parla de l’aplicació de l’igualitarisme em recorda al concepte de justícia, en la que el Rei i la Constitució ens diu que ‘’todos somos iguales delante de ella’’. Deixant de banda que dubte seriament de la eficàcia d’aquesta frase, la justícia és un àmbit on, teòricament, som tots igual tractats.

Però a altres àmbits es pot aplicar l’igualitarisme? I a l’àmbit educatiu? I en les classes l’educació física? En la meua opinió, actualment s’està fent així en aquest àmbit, posant les mateixes proves per superar per tots els alumnes. En l’Educació Física, es fique una prova de llançament per mesurar la força i si es llança a 5m se té un 5 i als 10m un 10. Funciona així, avaluant a tots per igual. Però actualment apareix una diferència mitjançant la qual s’agrupa la classe: el sexe. Ara es fan 2 proves, una per xics i l’altre per xiques. Però, reflexionant en el grup,  el sexe no és la única variable en la que es mostren diferències entre les persones: altura, pes, aspectes psicològics i totes les que se’ns puguin ocórrer. Amb açò vull dir que s’ha de tractar als alumnes de diferent forma en allò que siguin diferent, però igual amb els aspectes iguals.

Per això, arribat a la conclusió, amb els textos de Devís, de que els professors no han de buscar un tracte igual, sino eliminar els tractes diferents, per tal de que tots siguin tractats igual, proporcionalment. Han de rebre un tracte equivalent no igual, augmentant les oportunitats a aquells que en tenen menys, per què tots siguin avaluats i tractats de forma equitativa, no igual, mirant les seues possibilitats. Per tant el fet de separar la classe per sexes, no és solució per aquest problema, s’han de tractar als alumnes de diferent forma en allò que siguin diferents, no solament en el sexe. D’aquesta forma es busquen complir les 3 orientacions de l’igualitarisme dites anteriorment.