Cuando hables, procura que tus palabras sean mejores que el silencio.

dimecres, 17 de juliol del 2013

Arrels

Moltes vegades per donar un gir a les nostres vides decidim deixar enrere les nostres arrels, potser perquè sentim que aquestes ens subjecten massa i no ens deixen volar o pel contrari perquè considerem que no ens claven a la terra com voldriem.

Les nostres arrels són el nostre naixement, tot allò que hem vist i olorat des del primer dia, i vulguem o no sempre ens acompanyen en el nostre viatge pel món. Podem estar orgullosos o no d'elles, però sempre hi són presents. 
En el meu cas, estic orgullòs de les meues arrels, i per allà on vagi sempre les recordaré i mai les oblidaré, perquè les noto dintre meu, com una part meua, i sé que si aquestes pateixen jo patiria amb elles. 

Clar està que aquestes arrels no han de ser un impediment per tal d'obrir-nos al món, i així, moltes persones diuen que és necessari tallar aquestes per tal de volar, però jo no ho vec així, sino que hem de crèixer, viatjar i conèixer juntament amb aquestes arrels, representants del nostre afecte per la terra que ens ha vist viure. És a dir, no conec les arrels com una estructura rígida i limitant sino un suport que t'impulsa des dels peus cap a noves metes.

Aquí deixo una fotografia d'una de les meues arrels que m'acompanyaran arreu del món.

Al fons, el poble d'Herbers (Castelló)