Cuando hables, procura que tus palabras sean mejores que el silencio.

dimarts, 27 de març del 2012

Relació alumne professor. Diferents mètodes.


La ensenyança segons la RAE és l’acció i l'efecte d’ensenyar i aquest es refereix a ‘’Instruir, doctrinar, amaestrar con reglas o preceptos’’. Segons aquesta definició es deixa molt clar que hi ha una diferència clara entre el que ensenya (professor) i el que rep l’ensenyament (l’alumne). Açò dóna lloc a un mètode directiu en que el professor mana i l’alumne es deixa portar. La direcció és unidireccional. 
Però, realment aquest mètode tradicional és el més adequat per aplicar?
Ja des de temps remots aquest mètode ha sigut el més aplicat, on el professor ensenyava i els alumnes simplement escoltaven i si podien, aprenien alguna cosa. Aquest mètode no és res diferent a l’actual.

Però, existeixen nous mètodes d’ensenyament alternatius, els quals es caracteritzen per una relació alumne professor bidireccional, amb interaccions professor alumne però també amb connexions alumne professor. Es tracten tasques obertes i els pensaments són globals. Aquest mètode és interessant examinar-lo millor en els articles de Devís i Peiró, dels quals el primer fou el nostre professor.
Aquí teniu un dels seus articles que parla millor d’aquest mètode aplicat a l’Educació Física i el joc, encara que és aplicable per tota la eduació.

Però aquests models alternatius han aparegut actualment? No hi havia abans una escapada del mètode directiu?
Jo vull reflexionar sobre els famosos textos de l'obra La República de Plató i el mètode d'escriptura i d’ensenyament en aquests. 

Gran part de la seua obra està composada per diàlegs amb el seu mestre Sòcrates, anomenats "Diàlegs Socràtics".Un diàleg en el que el mestre i l’alumne connecten intercanviant informació. Sòcrates realitzava preguntes i l’alumne les responia, però les informacions i pensaments de l’alumne Plató també estaven present en la classe i s’encarregava de transmetre-les a Sòcrates. L’alumne és una peça activa i construeix el seu propi aprenentatge. 

Doncs la pedagogia funcional en aquests diàlegs no s’assemblen prou als mètodes alternatius proposats actualment com a renovació i alternativa del mètode directiu tradicional?


Aquí us deixe l'obra de Plató ''La Republica'' on podem veure clarament els diàlegs entre alumen i professor i la direcció bidireccional de les idees i pensaments.
.

Deixeu les vostres reflexions i comentaris!

7 comentaris:

  1. En primer lloc et convide a visitar el meu blog en el qual he fet una reflexió sobre la pel.lícula El Club De Los Poetas Muertos. Pense que els mètodes alternatius que tu menciones són els més encertats, adequats, idonis; ja que fomenten la creativitat,la presa de decisions en l'alumne, l'ajuden a discernir sobre temes importants, a ser lliures i responsables, en certa mesura a madurar. En canvi, el mètode tradicional és monòton, previsible, moltes vegades aburrit, ja que et comportes com un subjecte passiu que rep informació però que no s'obri al món. Pense que cal ser obert, alegre, divertit, feliç, atrevit, en les idees clares, crític,etc en un món cada vegada més canviant i competitiu.

    ResponElimina
  2. Si Carles, també crec que és necessari fer algun canvi cap al mètode alternatiu.
    Menciones que el mètode tradicional és aborrit i açò crec que està molt relacionat amb l'actitud de l'alumne, ja que en aquest mètode directiu, s'adopta una postura passiva, mentre que en l'altre s'interactúa activament, fent que l'alumne estiga dins de la classe i que no s'aborrisca.

    Moltes gràcies per comentar i molt bo el comentari de la peli en el teu blog!!!!!

    ResponElimina
  3. Es discutible que exista algo llamado método "tradicional" y que ese supuesto método sea peor que su contrario, el "contemporáneo". MOnstesori o los maestros de la institución libre de enseñanza, por ejemplo, ya hacían cosas tremendamente innovadoras. Y los maestros de los colegios rurales en la España de la dictadura harían lo que pudieran, como también lo hacen hoy en día muchos maestros que pasan de tener 25 a 45 alumnos en clase. La metodología debe adaptarse al contexto y al propio docente. Personalmente, creo que cada docente debería crear su propio método de manera reflexiva: dialogando con su experiencia y la de de otros. Para eso es bueno conocer la (abundantísima) teoría sobre los métodos de enseñanza. Pero no con el fin de aplicar los métdos supuestamente mejores, sino con el de experimentar, probar y conocer posibilidades que puedan enriquecerle a él y su alumando. Hasta que poco a poco se fije lo que se considera que es bueno y va bien. Es decir, los principios de procedimiento...

    ResponElimina
  4. Si, es discutible, de hecho he puesto esta entrada para que haya una discusión porque creo que tiene un tanto de polémica y muchas opiniones diversas.
    En la entrada, al mencionar el método que he llamado alternativo y máas contemporáneo (basándome en Devís y Peiró) puede ser que me faltara decir el matiz que tú has dado, la búsqueda la subjetivización personal de la manera de enseñar. Hablo de la reflexión del profesorado para tratar de que sus alumnos (ya que todos no son iguales) aprendan y tengan interés por la asignatura.
    Por tanto el método del que hablo es una manera de subjetivizar y personalizar la educación para hacer reflexiones y dejar que los sujetos sean activos, pero a su manera, dejandolos reflexionar libremente, sin que haya nada predeterminado.

    Gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que yo sepa no existe el método "contemporáneo". Ese término lo he acuñado yo para poner en evidencia lo que esconde la utilización del concepto "tradicional" cuando se une al método de enseñanza.

      Elimina
    2. Cierto es que no existe (que yo sepa) un método llamado contemporáneo, pero si que existen trabajos que separan la pedagogía más tradicional de otra, la cual se puede llamar contemporánea.
      Además, existe en el siglo XIX la creación de la llamada Nueva Escuela que rompe con toda la pedagogía vista y muestra otro camino de enseñar donde el niño ocupe un papel activo dentro de la clase. Este movimiento proviene de la Escuela Moderna y se basa en algunas teorías sobre la educación de Rousseau.

      Este http://www.monografias.com/trabajos14/enfoq-didactica/enfoq-didactica.shtml es un trabajo en el que se comparan la pedagogía tradicional y la contemporánea y sus características.

      Elimina
  5. Jo pense com Victor, no hi ha mètodes millors ni pijors, això dependrà del context educatiu i cada docent amb la experiència en eixe context trobarà quin és el seu mètode.

    ResponElimina