Ja fa algun temps
vaig assistir a una magistral classe d’un professor de la meua facultat en la
que parlant valencià va soltar una bona, com es diu en la meua zona,
‘’sabatà’’. No la recordo exactament però va despertar unes rialles prou
evidents en els alumnes. El professor en adonar-se que l’havia fet grossa, es
defensà dient que tenia el títol superior de Valencià de la Junta
Qualificadora de Coneixements de Valencià. Davant aquesta defensa, em vaig quedar sobtat ja que es veia que
el professor no dominava el valencià, el parlava prou forçat i perquè així se
li exigia, esforç que personalment crec que és d’agrair que per suposat no el
critico, ja que molts professors encara que estiguin en el grup de valencià
donen les assignatures en la llengua que volen, però això és un altre tema.
Com ja he dit, em
vaig sorprendre davant que aquell professor tingués el títol superior de
valencià, sobretot quan jo també em vaig presentar i vaig obtindre un gran NO
APTE així que conec la seua dificultat.
Per als que mai han fet aquest tipus d’examen, consisteix en una redacció, unes
preguntes tipus test de gramàtica, vocabulari i sintaxis i un examen oral. Em
vaig a centrar en aquesta última part de l’examen. L’examen oral (essencial en
qualsevol títol de llengües) suposo que és per saber com et desenvolupes en una
xarrada amb la llengua valenciana, per tant per saber la naturalitat amb la que
parles i si comets moltes errades.
I aquí ve la meua crítica. Sé que el meu
examen estava suspès per l’examen oral (la professora ja em va dir que me’n
podia anar a casa), perquè se me van escapar eixe ‘’pos’’ que tant s’intenta evitar
i un ‘’entonces’’. Per tant ben suspès.
Aleshores, davant el que va dir el
professor, va ser inevitable la pregunta de com va parlar el meu professor en
aquesta intervenció oral davant professors de valencià per obtindre l’aprovat...
Segurament, i havent-lo sentit parlar, va fer una xarrada moltíssim correcta
gramaticalment però de forma pèssima en riquesa de vocabulari i en naturalitat.
Aleshores, es considera millor parlar com indis però sense ningun ‘’pos’’ que
parlar amb espontaneïtat?
En la meua opinió, i per suposat que és
molt discutible, considero que en aquestes probes (no s’està traient el títol
de professor de valencià) s’hauria de valorar més la naturalitat i facilitat en
usar l’idioma que si se t’escapa un ‘’pos’’ al començament d’una frase en una
intervenció oral de deu minuts. No vull dir amb açò que defenso parlar molt i
mal i menys en una proba oficial de valencià, sino que no s’hauria d’avaluar
millor una persona que parli amb molt de compte, gramatical i lèxicament perfecte, que a una
persona que se li escapi una paraula no acceptada (a dia d’ara, perquè les llengües
evolucionen) però parli de forma natural i fluida. De fet en les probes
bàsiques d’anglès així és.
Altre argument per defensar aquesta
postura, és que en aquests nivells de títols, el que sempre s’insisteix és en
usar aquesta llengua, en als màxims àmbits possibles i en la vida quotidiana, i
crec que en aquesta forma d’examinar s’està fent el contrari, reconeixent amb
títols la gent que no parla el valencià.
Amb aquest post no vull dir, que quedi
clar, que s’hauria de donar el títol a un que parli valencià sempre però ho
faci amb castellanismes, clar està que al que parli mal la llengua no s’ha de
donar un títol d’aquesta, sino que s’hauria de valorar més en un examen oral el
fet que es parli més natural i espontàniament el valencià.
I em podran dir que amb aquest post s’aniria
en contra de la llengua, però també penso que donar títols a gent que no parla
habitualment el valencià si és anar en contra de la llengua i del seu ús,
normalitat i supervivència, ja que per defensar el valencià, s’ha de parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada