En una
assignatura de la carrera, he conegut les idees de R. W Connell, és una sociòloga
que actua com a professora en la
Universitat de Sydney. És un referent en literatura de la sociologia en
general, però també en l’educació relacionada en la societat. Ah! I també és transsexual,
abans es deia Robert i ara Raewyn, i està escrivint molt sobre transsexualitat,
i la veritat que quan es va di a classe, perquè enganyar-nos, em vaig quedar
sobtat... potser tinguem massa estereotips...
Però centrant-nos
en el que diu, remarcaré dintre del llibre Escuelas y justícia social els principis que fonamenten la justícia curricular, la
qual significa plasmar a l’escola, al currículum, una justícia social.
El primer principi es basa en que l’escola
a de partir dels interessos dels més desafavorits, sobretot econòmiques, socials...
Aquesta posició és justícia social, ja que tots tenen les mateixes oportunitats
d’arribada, no d’eixida, cosa
important per remarcar ja que aquest autor no vol igualtat en les oportunitats
de les quals parteixen, sino que tinguin les mateixes oportunitats per arribar
a un propòsit sense importar els diners del banc. A més, també creu que pot ser
enriquidor per als més afavorits en el
tema econòmic, encara que no vol dir que, per aquests, sigui fàcil partir
d’aquesta posició. Aquest aspecte el relaciona amb el segon principi quan parla
de l’heterogeneïtat.
Seguint amb el primer principi de Connell,
el basa, entre altres, en la teoria de Rawls, que m’ha paregut interessant per
remarcar, ja que a l’explicar la justícia social en els seus principis, va més
enllà, és a dir, a més de la necessitat de que les desigualtats econòmiques no
perjudiquen a ningú, també remarca que cada persona té un dret igual a
l’esquema més extens de llibertats bàsiques que qualsevol persones, és a dir,
que tingui llibertat política, d’expressió i de reunió, de pensament... açò
també és justícia. A més, seguint amb Rawls, assegura que aquest últim
‘’principi’’ és més important que el primer, perquè si no es compensen les
desigualtats en llibertats bàsiques no es podrà fer una eliminació de les
desigualtats econòmiques.
Respecte al segon principi, es basa en una participació comú en l’escola,
on els alumnes tinguin poder de decisió, no existeix una figura superior. També
remarca la heterogeneïtat de forma positiva i necessària, que en una mateixa
classe hi hagen diferents persones de raça, ètnia o pensament.
Aquest segon principi té molt de sentit,
ja que resulta positiu per tots per les diferents opinions des de diferents
punts de vista marcats per vivències, resulten enriquidores per a tots els
alumnes i un coneixement continu.
I ara es pot dir que justament açò és l’educació pública, on en una classe
existeix una gran heterogeneïtat. ERROR. No és correcta perquè el que fa que sigui
enriquidor és la primera característica del principi, la participació dels
alumnes i en el sistema actual no existeixen uns alumnes actius que participen
en les decisions en la classe i puguin parlar entre ells (de fet açò últim és
castigat). Seguint en la mateixa línia, la participació activa en decisions
importants i un aprenentatge cooperatiu, no és fàcil d’imaginar actualment, ja
que, rescatant una pregunta de classe, els docents han de respectar que les
opinions seues tenen el mateix poder jeràrquic que les d’un alumne, i en
aquesta societat que els docents es desviuen per controlar els alumnes i quan
poden parlar o no, sincerament, és difícil d’imaginar.
Per últim, el tercer principi, explica que
la igualtat, sorgida i condicionada pels dos principis abans explicats, sempre
està evolucionant en major o menor grau, és dinàmic.
Aquests són els tres principis que proposa
Connell per una justícia a nivell curricular, per una educació que hi hagi un
coneixement continu mitjançant participants actius, i no hi hagi una figura que
els imposa als alumnes subordinats, ja que després en la societat ja estaran ‘’educats’’
per ser titelles. A més, cal que hi hagi igualtat d’oportunitats per què
arribin a uns certs llocs de treball.
Per últim i no relacionat amb l'anterior, adjunto una petita entrevista a Raewyn Connell en que parla del seu llibre ''Masculinities'', que, generalitzant molt, relaciona el gènere en la societat.
