Cuando hables, procura que tus palabras sean mejores que el silencio.

dijous, 4 d’abril de 2013

Els principis de justícia de Connell


En una assignatura de la carrera, he conegut les idees de R. W Connell, és una sociòloga que actua com a professora en  la Universitat de Sydney. És un referent en literatura de la sociologia en general, però també en l’educació relacionada en la societat. Ah! I també és transsexual, abans es deia Robert i ara Raewyn, i està escrivint molt sobre transsexualitat, i la veritat que quan es va di a classe, perquè enganyar-nos, em vaig quedar sobtat... potser tinguem massa estereotips...
Però centrant-nos en el que diu, remarcaré dintre del llibre Escuelas y justícia social els principis que fonamenten la justícia curricular, la qual significa plasmar a l’escola, al currículum, una justícia social.

El primer principi es basa en que l’escola a de partir dels interessos dels més desafavorits, sobretot econòmiques, socials... Aquesta posició és justícia social, ja que tots tenen les mateixes oportunitats d’arribada, no d’eixida, cosa important per remarcar ja que aquest autor no vol igualtat en les oportunitats de les quals parteixen, sino que tinguin les mateixes oportunitats per arribar a un propòsit sense importar els diners del banc. A més, també creu que pot ser enriquidor per  als més afavorits en el tema econòmic, encara que no vol dir que, per aquests, sigui fàcil partir d’aquesta posició. Aquest aspecte el relaciona amb el segon principi quan parla de l’heterogeneïtat.

Seguint amb el primer principi de Connell, el basa, entre altres, en la teoria de Rawls, que m’ha paregut interessant per remarcar, ja que a l’explicar la justícia social en els seus principis, va més enllà, és a dir, a més de la necessitat de que les desigualtats econòmiques no perjudiquen a ningú, també remarca que cada persona té un dret igual a l’esquema més extens de llibertats bàsiques que qualsevol persones, és a dir, que tingui llibertat política, d’expressió i de reunió, de pensament... açò també és justícia. A més, seguint amb Rawls, assegura que aquest últim ‘’principi’’ és més important que el primer, perquè si no es compensen les desigualtats en llibertats bàsiques no es podrà fer una eliminació de les desigualtats econòmiques.

Respecte al segon principi,  es basa en una participació comú en l’escola, on els alumnes tinguin poder de decisió, no existeix una figura superior. També remarca la heterogeneïtat de forma positiva i necessària, que en una mateixa classe hi hagen diferents persones de raça, ètnia o pensament.
Aquest segon principi té molt de sentit, ja que resulta positiu per tots per les diferents opinions des de diferents punts de vista marcats per vivències, resulten enriquidores per a tots els alumnes i un coneixement continu.
I ara es pot dir que justament açò  és l’educació pública, on en una classe existeix una gran heterogeneïtat. ERROR. No és correcta perquè el que fa que sigui enriquidor és la primera característica del principi, la participació dels alumnes i en el sistema actual no existeixen uns alumnes actius que participen en les decisions en la classe i puguin parlar entre ells (de fet açò últim és castigat). Seguint en la mateixa línia, la participació activa en decisions importants i un aprenentatge cooperatiu, no és fàcil d’imaginar actualment, ja que, rescatant una pregunta de classe, els docents han de respectar que les opinions seues tenen el mateix poder jeràrquic que les d’un alumne, i en aquesta societat que els docents es desviuen per controlar els alumnes i quan poden parlar o no, sincerament, és difícil d’imaginar.

Per últim, el tercer principi, explica que la igualtat, sorgida i condicionada pels dos principis abans explicats, sempre està evolucionant en major o menor grau, és dinàmic.

Aquests són els tres principis que proposa Connell per una justícia a nivell curricular, per una educació que hi hagi un coneixement continu mitjançant participants actius, i no hi hagi una figura que els imposa als alumnes subordinats, ja que després en la societat ja estaran ‘’educats’’ per ser titelles. A més, cal que hi hagi igualtat d’oportunitats per què arribin a uns certs llocs de treball.


Per últim i no relacionat amb l'anterior, adjunto una petita entrevista a Raewyn Connell en que parla del seu llibre ''Masculinities'', que, generalitzant molt, relaciona el gènere en la societat.








1 comentari:

  1. NO sabía que Connell escribía sobre educación. Sí que sabía que lo hacía sobre masculinidad. De hecho su libro "Masulinity" es un clásico sobre el tema.
    Lo que no sé si sabes es que Connell nació con genitales masculinos. Es decir, que es una mujer transexual. Y ese cambio, ese poder de decisión sobre uno mismo, es determinante para comprender la esencia de su discurso pedagógico.

    ResponElimina