Cuando hables, procura que tus palabras sean mejores que el silencio.

dilluns, 30 d’abril del 2012

PEDAGOGIA MODERNA

Degut a que la meua anterior publicació ha estat molt seguida i em pareix interessant explicar més a fons un altre mètode d’educació i una diferent concepció pedagògica, l’objectiu d’aquesta entrada és l’explicació de la pedagogia progressista. 
Existeix un moviment de caràcter progressista crítics amb l’educació tradicional que va nàixer al s. XIX, convertint-se en les reformes educatives plantejades en el context de la revolució de 1968, molt aproximats a una reforma social. Realment busquen un canvi, deixant de banda l’autoritarisme, formalisme, la competitivitat i els coneixements mitjançant la memorització, característiques de les que acusen a l’educació tradicional.

Com a qualsevol teoria pedagògica, té els seus precedents teòrics, iniciats a l’època romàntica, basant-se en autors com Rousseau o Pestalozzi entre altres. Però un dels autors que més ha parlat de la necessitat d’un canvi és John Dewey, el qual es basa en que coneixement és experiència. Destaca la necessitat de la pràctica, per tant en la participació activa en la classe i divideix la seua pedagogia  en dos mètodes: un general i un altre individual. El general es refereix a una acció intel·ligent, mentre que el segon es basa en una acció directa alumne-professor.
Aquests ideals exposats per Dewey tenen un gran problema, no existeix un mètode concret per ser aplicat, es parla de mètode a nivell abstracte i de conceptes generals, per això, entre altres coses, no és possible aplicar-lo.

Exposat açò,  crec que en el context social actual no es pot pensar en fer un canvi a gran escala en l’educació, però si que es possible petits canvis, primerament en l’àmbit individual i veure les respostes dels alumnes. Crec que seria interessant canviar un poc la educació, ja que si l’objectiu de l’educació és l’aprenentatge dels alumnes, té més sentit que aquests tinguin una participació activa, centrant la seua atenció en classe i no que la relació alumne-professor sigui unidireccional.

Aquí us deixe un vídeo que amb algunes escenes de pel·lícules, ens fa reflexionar sobre alguns aspectes que diferencien l'escola tradicional amb la nova escola.




3 comentaris:

  1. Marc m'agradat molt la entrada i sobretot el canvi que vols pero estos models generalitzarlos es quasi una utopia.

    ResponElimina
  2. Si, Adrian, a mi també em pareix una utopia generalitzar els models per tota l'educació, però, com expose en l'entrada, seria interessant canviar un poc la forma de veure l'educació individualment, proposant canvis en allò que ens pareix interessant canviar. No és necessari canviar el sistema educatiu per què s'introduixin noves idees en l'àmbit eduactiu.
    Per exemple, un professor de literatura que dedica 15 minuts finals de la classe a realitzar reflexions amb la participació de tota la classe sobre les lectures més interessants en la literatura, ja és un gran canvi.

    ResponElimina
  3. más que películas es película... El club de los poetas muertos la carga el diablo. Giroux hace una diátriba en su contra. http://www.bibliotecaweb.com/portal/449106/cine-y-entretenimiento.aspx

    ResponElimina