IDEOLOGIES: IGUALITARISME

Una de les ideologies a discutir en classe era l’igualitarisme. Ajudant-me en el els textos de Devís Devís, J y Pérez Samaniego, V. (2009). La ética professional en la formación del profesorado de Educación Física, en Martínez Alvarez, L y Gómez, R (Eds): La educación física y el deporte en edad escolar. Un giro reflexivo. Buenos Aires (Argentina): Miño Dávila (pp. 105-123) i http://eusebiozamoraedmov.blogspot.com.es/2011/11/el-igualitarismo.html, crec que conec moltes característiques de l’igualitarisme i sabria enfocar-ho a diferents àmbits.

Igualitarisme com a definició, es refereix a el tracte igual de tots, ja que es basa en que tots som iguals i per tant hem de rebre el mateix tracte. Hi ha 3 orientacions principals del igualitarisme: igualtat del dret, de les oportunitats i igual respecte. Aquests aspectes estan correctament socialment parlant, ja que allò ideal seria que no hagueren mostres de desigualtats i tots fórem iguals.  Aquest aspecte és molt difícil en una societat com l’actual, on els estereotips i les etiquetes socials són molt abundants. Quan es parla de l’aplicació de l’igualitarisme em recorda al concepte de justícia, en la que el Rei i la Constitució ens diu que ‘’todos somos iguales delante de ella’’. Deixant de banda que dubte seriament de la eficàcia d’aquesta frase, la justícia és un àmbit on, teòricament, som tots igual tractats.

Però a altres àmbits es pot aplicar l’igualitarisme? I a l’àmbit educatiu? I en les classes l’educació física? En la meua opinió, actualment s’està fent així en aquest àmbit, posant les mateixes proves per superar per tots els alumnes. En l’Educació Física, es fique una prova de llançament per mesurar la força i si es llança a 5m se té un 5 i als 10m un 10. Funciona així, avaluant a tots per igual. Però actualment apareix una diferència mitjançant la qual s’agrupa la classe: el sexe. Ara es fan 2 proves, una per xics i l’altre per xiques. Però, reflexionant en el grup,  el sexe no és la única variable en la que es mostren diferències entre les persones: altura, pes, aspectes psicològics i totes les que se’ns puguin ocórrer. Amb açò vull dir que s’ha de tractar als alumnes de diferent forma en allò que siguin diferent, però igual amb els aspectes iguals.

Per això, arribat a la conclusió, amb els textos de Devís, de que els professors no han de buscar un tracte igual, sino eliminar els tractes diferents, per tal de que tots siguin tractats igual, proporcionalment. Han de rebre un tracte equivalent no igual, augmentant les oportunitats a aquells que en tenen menys, per què tots siguin avaluats i tractats de forma equitativa, no igual, mirant les seues possibilitats. Per tant el fet de separar la classe per sexes, no és solució per aquest problema, s’han de tractar als alumnes de diferent forma en allò que siguin diferents, no solament en el sexe. D’aquesta forma es busquen complir les 3 orientacions de l’igualitarisme dites anteriorment.