Una de les
característiques dels jocs en general és que inviten a actuar, és a dir, els
jocs tenen en la seua essència una comunicació entre el jugador, els objectes,
el seu propi cos, els altres participants i les regles, inviten a passar-ho bé.
Existeix diferents tipus, per exemple els jocs tradicionals els quals tenen la
particularitat que les regles es solen improvisar, modificar o pactar en funció
dels jugadors i les circumstàncies del moment, el material... Aquest aspecte
invita, més que altres tipus, a participar, a divertir-se i a interaccionar amb
els demés.
Aquest pacte continu de
les regles està relacionat amb la possible adaptació de l’espai de joc. Són
jocs on no és necessari un espai concret i en els quals els elements de
l’entorn poden ser aprofitats. Els materials poden ser improvisats, cosa que
afavoreix la participació recreativa i improvisada. Respecte als jugadors, el
caràcter obert d’aquests jocs permet a qualsevol persona jugar. Molts jocs com
‘’el mocadoret’’ permeten jugar a un nombre il·limitat de participants.
Una de les
característiques més importants i que dóna als jocs populars un valor intrínsec
gran, aplicable en la classe d’Educació Física, és l’aprenentatge del nostre
entorn sociocultural a través del joc. Un coneixement dels jocs populars ens
apropa el coneixement de la cultura local i dels avantpassats. Els jugadors, la
situació i les zones dels jocs ens aportaran una informació de l’àmbit
sociocultural del nostre patrimoni.
Un exemple de joc
popular que conec és ‘’La Morra’’. Es realitza durant la nit de l’últim
dia de festes d’Agost i sols poden jugar els hòmens. S’enfronten 2 parelles
però solament juguen un d’una parella contra un de l’altra. Consisteix en que
cada un trau un nombre determinat de dits i diu un número, intentant que aquest
número que diu coincideixi en la suma dels seus dits amb els del contrari. Si
així és, guanya un punt i el guanyador passa a enfrontar-se a l’altre membre de
la parella. El joc finalitza quan una parella arriba a 10 punts.
D’aquest joc
podem extraure informació sociocultural local del nostre passat: societat
masclista, sense molts recursos materials ni econòmics (es juga amb les mans) i
es juga l’últim dia de festes ja que els diners que sobraven de totes les
festes s’apostaven aquí.
I les característiques dels jocs tradicionals com poden enriquir una classe d’EF? Importància en la didàctica? La importància que aquests jocs segueixin vius i que els xiquets ho realitzen en la classe de Educació Física ja ho reflexa l’annex II del Reial Decret 1631/2006, del 29 de Desembre, que expressa les competències bàsiques que ha de tindre l’Educació Física: ‘’Contribuye también a la adquisición de la competencia cultural y artística. A la apreciación y comprensión del hecho cultural lo hace mediante el reconocimiento y la valoración de las manifestaciones culturales de la motricidad humana, tales como los deportes, los juegos tradicionales, las actividades expresivas o la danza y su consideración como parte del patrimonio cultural de los pueblos.’’
Segons García Cornejo (2009), els jocs tradicionals mereixen ser introduïts en els continguts de l’E.F ja que milloren el desenvolupament físic, motriu i coordinatiu, afavoreixen la cooperació, la participació, acceptació i col·laboració amb els demés, a més, asseguren un intercanvi social i cultural i el que em pareix molt interessant, ajuden a una preservació de la cultura i coneixement del nostre passat. Aquests són alguns beneficis que poden aportar els jocs populars a la classe d’E.F. A més, destacar el component lúdic ja que, com he dit, la única finalitat d’un joc tradicional és passar-ho bé.
Ara bé, el motiu que m’ha fet escriure aquest post és perquè una de les coses que més satisfacció m’ha produït en una classe d’E.F ha sigut aprendre un joc tradicional. Em vaig assabentar que el meu avi també hi jugava quan era jove, així que la sensació de jugar amb ell a un joc aprés en la classe fou preciosa, ja que pels canvis continus de gustos i modes de jugar amb una persona en molta més edat resulta difícil. Encara així, el que crec que fou una sensació millor és la que va sentir el meu avi al jugar amb el seu nét. Aquest, per la meua experiència, representa un gran valor dels jocs populars, aquesta possible connexió entre generacions a través d’un joc comú, a més de la capacitat de transmetre informació sociocultural local i els valors esmentats anteriorment.
Referències:
García Cornejo, E. (2009) Juegos populares y tradicionales de España y su valor didáctico en el aula de Educación Física. EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, 132.
Burgués, P. L. (2000). Juegos y Deportes Populares-Tradicionales. Barcelona: INDE.
I les característiques dels jocs tradicionals com poden enriquir una classe d’EF? Importància en la didàctica? La importància que aquests jocs segueixin vius i que els xiquets ho realitzen en la classe de Educació Física ja ho reflexa l’annex II del Reial Decret 1631/2006, del 29 de Desembre, que expressa les competències bàsiques que ha de tindre l’Educació Física: ‘’Contribuye también a la adquisición de la competencia cultural y artística. A la apreciación y comprensión del hecho cultural lo hace mediante el reconocimiento y la valoración de las manifestaciones culturales de la motricidad humana, tales como los deportes, los juegos tradicionales, las actividades expresivas o la danza y su consideración como parte del patrimonio cultural de los pueblos.’’
Segons García Cornejo (2009), els jocs tradicionals mereixen ser introduïts en els continguts de l’E.F ja que milloren el desenvolupament físic, motriu i coordinatiu, afavoreixen la cooperació, la participació, acceptació i col·laboració amb els demés, a més, asseguren un intercanvi social i cultural i el que em pareix molt interessant, ajuden a una preservació de la cultura i coneixement del nostre passat. Aquests són alguns beneficis que poden aportar els jocs populars a la classe d’E.F. A més, destacar el component lúdic ja que, com he dit, la única finalitat d’un joc tradicional és passar-ho bé.
Ara bé, el motiu que m’ha fet escriure aquest post és perquè una de les coses que més satisfacció m’ha produït en una classe d’E.F ha sigut aprendre un joc tradicional. Em vaig assabentar que el meu avi també hi jugava quan era jove, així que la sensació de jugar amb ell a un joc aprés en la classe fou preciosa, ja que pels canvis continus de gustos i modes de jugar amb una persona en molta més edat resulta difícil. Encara així, el que crec que fou una sensació millor és la que va sentir el meu avi al jugar amb el seu nét. Aquest, per la meua experiència, representa un gran valor dels jocs populars, aquesta possible connexió entre generacions a través d’un joc comú, a més de la capacitat de transmetre informació sociocultural local i els valors esmentats anteriorment.
Referències:
García Cornejo, E. (2009) Juegos populares y tradicionales de España y su valor didáctico en el aula de Educación Física. EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, 132.
Burgués, P. L. (2000). Juegos y Deportes Populares-Tradicionales. Barcelona: INDE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada