Cuando hables, procura que tus palabras sean mejores que el silencio.

dimarts, 28 de febrer de 2012

Experiment de Milgram


Els humans vivim una societat relativament piramidal, en la qual hi ha unes classes (determinades per la cultura, treball, temps d’oci, política, etc) més altes que altres.

Aquesta posició social ens fa tindre uns complexos cap a altres persones i tindre un tipus de relació diferent en uns que altres segons la posició que ocupen.
Quan tenim contacte amb una persona que es suposa que és superior a nosaltres o amb més poder ens sentim inferiors i entrem en un estat d’obediència.
Aquest estat d’obediència ha estat molt present durant el temps i en moments de la història importantíssim. Com es pot entendre que tot un país estigui d’acord en exterminar els jueus? O com una persona tira una bomba matant a milers de persones innocents? Doncs per l’obediència a una indicació d’humà ‘’superior’’. Quan tenim una persona superior que ens ordena alguna cosa agafant ell la responsabilitat dels actes, no dubtem en fer-ho.

Aquí us he penjat un vídeo d’un experiment anomenat ‘’Experiment de Milgran’’ que ens mostra aquest fet que acabo d’explicar. Aconsello veure’l perquè és interessantíssim i molt impactant d’allò que podem arribar a fer les persones si ens ho ordenen. El vídeo està dividit en 2 parts.



Què vos pareix? Impressionats? Deixeu els vostres comentaris!!

5 comentaris:

  1. Per descomptat que és molt interessant, cal dir que el que més m’ha xocat ha sigut l’explicació de cóm els tirans aconsegueixen els seus propòsits, i és mitjançant l’actuació de milers de persones realitzant cadascú una tasca concreta, en la que ningú es sent culpable, per a completar un objectiu cruel dut a terme per la suma de totes les persones.

    ResponElimina
  2. A mi em va impressionar molt també això Javi, l'explicació de com el dictador consegueix objectius cruels és impressionant i la qual s'ha aplicat al llarg del temps. Els romans ja ho feien! Hi havia un únic emperador, però en cada provincia hi havien gobernadors provincials elegits per ell que controlaven cada regió específica.

    ResponElimina
  3. Muy interesante. Recuerda al experimento de la prisión de Stanford de Zimbardo (http://www.prisonexp.org/).
    A mi me preocupa también otra cosa. ¿Qué pasa cuando el que pulsa el interruptor lo llevamos dentro? ¿Qué pasa cuando interiorizamos la sumisión a una autoridad difusa, como el mandato médico de que "engordar es malo"? Uno puede acabar asumiendo que engordar le convierte en una persona mala (y viceversa). Esa forma de violencia simbólica nos laza descargas invisibles, pero muy potentes.

    ResponElimina
  4. Buena observación, pero creo que la sumisión te convierte en una persona mala para otros o cuando te ves desde fuera.
    Me explico: cuando eres sumiso tanto a autoridades difusas como la publicidad o estereotipos, como a un líder concreto, lo haces sin que te des cuenta y por consecuente sin convertirte (a tu propio juicio) en una persona mala.
    Y si no lo haces, no es que seas malo, sino que ni siquiera te planteas la posibilidad de no hacerlo. No piensas si tus acciones son buenas o malas, lo haces porque has de hacerlo. Punto.

    ResponElimina
  5. Hasta cierto punto, la sumisión es necesaria para que que funcione la sociedad. Todos nos sometemos a algo. El problema es a qué, a quién y cuánto estamos dispuestos a obedecer. Al final, como casi todo lo que de veras cuenta, se trata de una tema de reflexión ética.

    ResponElimina