Iatromecanicisme. Cos-màquina.

Per entendre què és això del cos-màquina explicat en classe, hi ha que entendre primerament el dualisme cos-ànima filosòfic que pretén separa el cos material de l'ànima intangible. L'ànima és allò que no es pot tocar ni veure ni percebre, però que és allò que ens fa raonar i prendre decisions. El cos és un material que no pensa ni raona, simplement actua d'una forma perquè ha sigut creat per fer coses d'unes formes determinades i no poden canviar-ho. I...aquesta definició de cos no és molt pareguda a la de màquina?
Per aquestes similituds (entre altres coses) s'ha comparat el cos, allò material i allunyat de la raó i el pensament, amb una màquina, ja que realitza unes funcions molt complexes per obtindre una finalitat. Aquesta comparació es pot veure molt bé en quan ens fiquem malalts, que és com si alguna peça del nostre perfecte engranatge que és el cos, ha deixar de funcionar correctament i hem de fer alguna cosa per què torni a funcionar correctament, tal i com fariem si ens s'averiara un cotxe.

Al llarg de la història molts científics importants han concebit el moviment corporal com una activitat mecànica, comparant el cos amb una màquina. D'aquesta concepció naix el moviment anomenat Iatromecanicisme, datat del s XVII. Aquest moviment el va fundar un fisiòleg, físic i matemàtic anomenat Giovanni Alfonso Borelli, que en les seues obres explica els moviments del cos, que funciona com una màquina. En la sua obra ''De motu animalium'' explica el moviment muscular mecànic, mencionant ja les fibres musculars.

Aquest moviment, ha sigut aplicat a la terapèutica de la mà de Fiedrich Hoffman que es va interessar per les capacitats curatives del moviment mecànic humà.

En conclusió, el cos ha sigut comparat i equiparat a les màquines al llarg de la història per la seua funcionalitat, naixent moviments com el iatromecanicisme que han sigut importants en molts d'àmbits i que es basen en aquesta comparació.