Catalanofòbia

No solc parlar de política, perquè no controlo el que deuria per parlar molt ni llegisc tots els periòdics de totes les ideologies polítiques diàriament, i a més, el blog no té com un dels temes principals aquest, però com vaig dir en post anterior, a mi m’agrada parlar d’aquest tema, no m’importa establir conversacions amb gent amb ideologies diferents.

Però, tampoc crec que el tema de la ‘’Catalonofobia’’ sigui exclusivament polític, de fet crec que ens ho fan veure polític però és més social i educatiu. A més, parlo d'aquest tema perquè he viscut algunes situacions relacionades amb aquest.

Aquí un exemple del que vull tractar

En catalonofobia em referisc a la mania, pànic i l’odi (crec que un de Murcia que volia anar a França, anava per la AP-7 i va pegar la volta per Aragó per carreteres regionals per no creuar Catalunya) que ALGUNS espanyols de difentes parts pareix que tinguin cap als catalans. Raons? La majoria de voltes no ho saben ni ells (amb el famós argument del perquè si!!), encara que pareix que els motius més comuns solen ser la llengua, la independència i el sentiment en general. Per açò, vaig a intentar estructurar el meu post en aquestes parts.

Dir que, per escriure aquest post em va inspirar el popular video de Youtube ‘’Catalanofobia’’ que teniu adjunt a baix del post.

Llengua: Una de les coses més riques del món és la varietat lingüística (crec que ningú pot discutir això), tindre les innumerables llengües que existeixen arreu del món; i en Catalunya, País Valencià i les Illes Balears tenim la gran sort de que es parla una altra llengua a més del castellà, que és el català. I aquesta llengua és nostra, és a dir, és l’oficial en el nostre territori (amb el castellà) i molta gent la té com a primera llengua en l’àmbit personal i escolar. Aleshores quin problema pot representar per la resta d’Espanya que nosaltres tinguem una llengua pròpia i puguem comunicar-nos i educar-nos en aquesta? No ho puc entendre.

I la frase de ‘’a mi me hablas en español!!!‘’ Vale, si no entens el català perquè ets gallec, ÒBVIAMENT et parlaré castellà per què ens entenguem, però crec que no cal que uses l’imperatiu ni formules una ordre, i més quan, la majoria de vegades que passa açò, està en la regió catalana, valenciana o balear.  Ara, una de les coses que m’he trobat en la meua experiència relacionat amb açò. Varia gent espanyola en un grup parlant amb unes cerveses pel mig i amb un amic valencià que parlo català des de sempre, el parlo com sempre, i algú que no ho entén et solta: ‘’Podrías hablar espanyol y nos enteramos!!!’’. Però, estic parlant amb tu? Per què m’has d’obligar a parlar castellà amb el meu amic?  És a dir, entenc si et pot sentar malament que sabent que no m’entens, et parlo català directament a tu, però si li parlo a una persona que si m’entén i en la qual sempre he parlat en el MEU idioma, quin problema hi ha?

Un altre aspecte relacionat amb la llengua és el que de vegades la gent diu que no entén les coses escrites en català a senyals, informació, etc. Jo ho comparo amb la meua experiència. Estic a Cardiff, capital de Wales, país on, igual que en Catalunya, País Valencià i Balears conviuen dos llengües oficials, l’anglès i el gal·lès. Doncs, si un cartell està en gal·lès i no l’entenc no em ‘’cago’’ en el puto gal·lès, SEGUR que hi ha un altre en anglès, i si no (cosa molt estranya), es pregunta a un altre. Doncs igual que en la nostra regió del Mediterrani!

I per cert, no vaig a entrar molt en el tema de Valencià és o no Català, perquè em pareix molt molt absurde. Per favor, no cal ser catedràtic de ninguna universitat, el valencià és un dialecte del català al igual que el mallorquí. Les llengües varien i segons llocs tenen unes paraules, terminacions diferents. Per exemple, jo sóc del nord del País Valencià i parlo diferent que un alacantí, doncs que hi hagi varietat no signifique que sigue diferent llengua. Em pareix prou obiv, no entenc les persones (com la del video de dalt) que els entren nausees (i alguna reacció alèrgica) de pensar que parlen català.

Independència. Primer de tot vull deixar clar que NO sóc independentista. Aquest tema espinós, polèmic i ‘’alarmant’’ ha format part de moltes portades i tertúlies sobretot en l’últim any. Doncs és veritat que hi ha una part de la societat catalana (també valenciana i balear però en menor proporció) que creu i desitja separar-se de la resta d’Espanya, però NO és tota ni molt menys. De fet, crec que és una minoria.

I a mi el que em pareix lamentable és que part de la societat espanyola odia a tots els independentistes, encara que hagin faltat al respecte a Espanya ni res per l’estil, simplement senten que independitzar-se seria una gran solució. Per què odies a aquesta gent? Jo crec que al final és per inèrcia, educació i el ‘’gran’’ treball dels periòdics conservadors.

Sentiment. És real aquest sentiment de sentir-te més valencià/català/balear que espanyol. Per exemple, JO mateix em sento més valencià amb la meua llengua materna (el valencià) i la meua cultura d’aquí, que espanyol amb llengua i cultura espanyola. I no passa res, és a dir, per la cultura, educació i la llengua (que crec que són les bases d’una societat) em sento més valencià que la persona espanyola que estima al seu país. No és res més que un sentiment, el meu sentiment, i si em pregunteu el perquè, realment no ho sé, suposo que per l’educació i la llengua en la que he estat submergit tota ma vida, però mai ningú m’ha dit t’has de sentir així indirectament, de fet a la meua família hi ha gent que no pensa el mateix que jo, però així és com jo em sento.

Així, em direu, et sens més valencià que espanyol per llengua i cultura, i no ets independentista. Com es menja això? Doncs fàcil, no cal mastegar molt. Simplement no crec en el separatisme d’aquesta regió, no crec en que hi hagi que independitzar-se d’Espanya, estic feliç com estic, no senc que Espanya m’estigui fent res dolent ni molt menys, ja que em respecten la meua llengua, la meua cultura i l’educació (deixant de banda les retallades), no em senc així, encara que respecto els que si senten necessitat d’independència.

En conclusió, em pareix repugnant com alguns espanyols quasi des de el bressol odien Catalunya, el català i el sentiment cultural propi. Òbviament el paper de l’educació familiar juga un paper important, i encara que no m’ha tocat educar a ningú encara, el respecte cap als altres en raça, ideologia, sexualitat, sentiment diferent que tu seria un dels pilars de l’educació que voldria donar. No es tracta de odiar ni matar les ideologies de tots els que pensen diferent, sino de respectar-les i parlar-les, per compartir diferents punts de vista, i potser que així, arribes a tindre una millor ideologia, una que es correspongue més a tu i en la que et sentiques còmode. I aquesta no té perquè ser un partit polític, de fet crec que ningun partit pot representar la meua ideologia ni de la ningú perquè cada persona és i pensa diferent.

Vídeo que m'ha inspirat aquest post

I per cert, sóc aficionat (i molt) del Real Madrid. Altre dia parlaré sobre el vincle política-esport que tant fastig em fa, que m’han entrat ganes després de veure una de les perles de La Razón.